dimecres, 14 de setembre del 2011
Resum del llibre: "L' acolliment" de Francesc Carbonell
L'acolliment és una actitud humana intrínseca del fet educatiu. Fins aquí queda molt be llegir aquestes paraules però en la realitat, fora dels documents escrits, l'acolliment per part de la nostra societat als inmigrants, és més ben fred. L' acollida és un protocol d'actuació, i hauria de ser una altra cosa. Segons la definició de la R.A.E. l'acolliment té tres definicions: "recibimiento, refugio en que acogerse y aceptación, aprobación". Crec que poca gent d'aquesta societat pensa amb aquestes paraules quan veu un inmigrant. Ni tan sols quan escolta la paraula acolliment.
En aquesta illa, crec que ho va dir en Bernat Joan quan va venir a visitar-nos a sa UIB, hi ha molta multiculturalitat i poca interculturalitat.
Una persona que te la pretensió d'arribar a un ofici social tan important com la docència, ha de ser una persona acollidora. Per això és necessari gaudir amb el tracte a les persones. A més, requereix tenacitat, ser una persona amb capacitat per la resolució de problemes. Com diu Francesc Carbonell, L'indústria de l'hospitalitat requereix tenir ganes d'aprendre. Diu també que un bon professor pot canviar el destí d'una persona. La meva conclusió és que un mal professor també ho pot fer, però de una forma negativa. És important per arribar a ser professor ser una persona empàtica. Un professor ja no nomès pot ser una persona que ensenyi coneixements als nens.
Al mediterrani abans hi havia hospitalitat dintre de les diferents cultures que l'habiten. L'hospitalitat ha de ser entesa no nomès com una virtut moral: és el context necessari per l'existència humana. En la meva opinió això es consequència de les característiques de l'actual societat, la qual està sobreindividualitzada.
Francesc Carbonell, fa la següent pregunta: N’hem fet un gra massa d’aquest tòpic que s’entossudeix a afirmar que la diversitat enriqueix? Jo el que crec que vol dir diplomàticament és: La nostra societat accepta la diversitat?.
L'acollida és una actitut col.lectiva. Per tal de que les persones inmigrants vullguin o puguin aprendre l'idioma del nou país on viuen, han de tenir desenvolupada l'autoestima. Aquesta no apareix si no hi ha un bon acolliment.
Encara així hi ha que tenir en compte en la aplicació de la discriminació positiva. Aquest concepte afegit per l'autor, significa un tracte de favor. Aquest tracte de favor, no s'ha de realitzar a un colectiu per ser d'una ètnia en particular sinò per aquells que estan desafavorits davant del coneixement. És tracta d'ajudar a qui ho necessita no a qui sigui d'un país o d'un altre. Dintre d'un aula, és molt millor tenir a tots els alumnes contents i motivats. Si és així, corr el mateix risc que la fruita enmig d'una poma podrida. L'alumnat també ha de participar dins l'acolliment als alumnes inmigrants. De fet fa falta que tota la comunitat es trobi implicada dins del sentiment de l'hospitalitat.
En la meva opinió, el ser hospitalari, no és un sentiment ni de la meitat de la població. Per aquells que ho puguen fer, el meu consell és que viatjin als païssos dels quals venen els inmigrants i que els hi tenen xenofòbia. Estic segur que el seu pensament, canviarà de la nit al matí.
En aquesta illa, crec que ho va dir en Bernat Joan quan va venir a visitar-nos a sa UIB, hi ha molta multiculturalitat i poca interculturalitat.
Una persona que te la pretensió d'arribar a un ofici social tan important com la docència, ha de ser una persona acollidora. Per això és necessari gaudir amb el tracte a les persones. A més, requereix tenacitat, ser una persona amb capacitat per la resolució de problemes. Com diu Francesc Carbonell, L'indústria de l'hospitalitat requereix tenir ganes d'aprendre. Diu també que un bon professor pot canviar el destí d'una persona. La meva conclusió és que un mal professor també ho pot fer, però de una forma negativa. És important per arribar a ser professor ser una persona empàtica. Un professor ja no nomès pot ser una persona que ensenyi coneixements als nens.
Al mediterrani abans hi havia hospitalitat dintre de les diferents cultures que l'habiten. L'hospitalitat ha de ser entesa no nomès com una virtut moral: és el context necessari per l'existència humana. En la meva opinió això es consequència de les característiques de l'actual societat, la qual està sobreindividualitzada.
Francesc Carbonell, fa la següent pregunta: N’hem fet un gra massa d’aquest tòpic que s’entossudeix a afirmar que la diversitat enriqueix? Jo el que crec que vol dir diplomàticament és: La nostra societat accepta la diversitat?.
L'acollida és una actitut col.lectiva. Per tal de que les persones inmigrants vullguin o puguin aprendre l'idioma del nou país on viuen, han de tenir desenvolupada l'autoestima. Aquesta no apareix si no hi ha un bon acolliment.
Encara així hi ha que tenir en compte en la aplicació de la discriminació positiva. Aquest concepte afegit per l'autor, significa un tracte de favor. Aquest tracte de favor, no s'ha de realitzar a un colectiu per ser d'una ètnia en particular sinò per aquells que estan desafavorits davant del coneixement. És tracta d'ajudar a qui ho necessita no a qui sigui d'un país o d'un altre. Dintre d'un aula, és molt millor tenir a tots els alumnes contents i motivats. Si és així, corr el mateix risc que la fruita enmig d'una poma podrida. L'alumnat també ha de participar dins l'acolliment als alumnes inmigrants. De fet fa falta que tota la comunitat es trobi implicada dins del sentiment de l'hospitalitat.
En la meva opinió, el ser hospitalari, no és un sentiment ni de la meitat de la població. Per aquells que ho puguen fer, el meu consell és que viatjin als païssos dels quals venen els inmigrants i que els hi tenen xenofòbia. Estic segur que el seu pensament, canviarà de la nit al matí.
dijous, 18 d’agost del 2011
dimarts, 9 d’agost del 2011
Quin luxe de 8 d'agost
Quin luxe l'associació vuit d'agost. Van organitzar un festival de música en català de molt alta qualitat. Van obrir el cartell els formenterencs 4 de copes, grup ja de sobra conegut a Eivissa i Formentera. A continuació, uns músics que s'estan fent grans i que milloren cada actuació que passa. Liderats per en Jordi, Quin delibat va animar al públic assistent que omplia de gom a gom el parc Reina Sofia. Aquesta banda, ha guanyat molts punts dalt un escenari i ha aconseguit desavergonyirse. Els mateixos components de Rock Garage, han volgut ser bilingües musicalment, i han fet gaudir a tots els assistents amb cançons com "destapa't que fa fred" entre altres. I per acabar un luxe: els "Manel". Feia disset anys que un grup català no era el que més discos venia a Espanya. (http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/23/cultura/1300894779.html). Això va ocorrer aquest any cap al mes de març. L'éxit del disc "10 milles per veure una bona armadura", amb cançons com "aniversari", "la cançò del soldadet" o "boomerang", el vàrem viure en directe aquí a Eivissa.
Per una altra banda, gràcies a l'associació vuit d'agost, vaig poder viure al bar Tal y Cual una jornada de música en català per acabar la festa. Va ser un èxit tant d'ambient com d'assistents. Tinc la sort de regentar aquest bar i va ser un dels dies inolvidables que he passat allí. És la primera iniciativa tan popular que concec d'aquest tipus, i espero que no sigui la darrer. La música en català està en un gran moment amb grups actuals com els propis "Manel", "Els amics de les arts" (dels que vàrem poder gaudir l'any passat), "La gossa sorda", els "Obrint pas", gossos, etc. A continuaciò, algun vídeo per poder-ne gaudir online.
Per una altra banda, gràcies a l'associació vuit d'agost, vaig poder viure al bar Tal y Cual una jornada de música en català per acabar la festa. Va ser un èxit tant d'ambient com d'assistents. Tinc la sort de regentar aquest bar i va ser un dels dies inolvidables que he passat allí. És la primera iniciativa tan popular que concec d'aquest tipus, i espero que no sigui la darrer. La música en català està en un gran moment amb grups actuals com els propis "Manel", "Els amics de les arts" (dels que vàrem poder gaudir l'any passat), "La gossa sorda", els "Obrint pas", gossos, etc. A continuaciò, algun vídeo per poder-ne gaudir online.
dissabte, 12 de març del 2011
dijous, 10 de març del 2011
10 preguntes-respostes
1. Quina diferència hi ha entre llengua minoritzada i llengua minoritària?
Són minoritàries les pròpies de petits estats (danès, suec, finès...). S' utilitzen en tots els àmbits mentres que3 les minoritzades no fan tots els usos dins de la societat.
2. Què és una llengua regional?
Són llengües que comprenen més d' una nació, però que no són comparables a la interllengua mundial (l' anglès) en el poder d' intercomunicació. Les més importants són el xinès mandarí, l' espanyol i el francès. Són llengües que s' utilitzen formalment a més d' un pais, per+o no tenen la importància de l' anglès.
3. El català, és una llengua minoritzada o minoritaria?
Tot i que compta amb una gramàtica normativa, està present a múltiples universitats, ser oficial a un estat independent com Anddorra i a tres CCAA, comptar amb una gran obra literària de gran prestigi, el català és una llengua minoritzada ja que qui vulgui viure ensocietat utilitzant nomès aquesta llengua, no podrà fer-ho.
4. Què és el català?
És una llengua romànica parlada per 9 millions de persones a 4 estats diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia.
5. Per què el català no és oficial a la CE?
Perquè la llengua catalana no s' utilitza en tots els àmbits formals ni tan se val a Espanya. Per exemple, no s' utilitza en el parlament. L' estat espanyol és qui legitima l' oficialitat de les llengües a la CE. El camí a seguir per oficialitzar el català, seria comptar amb un estat propi. Aquest podria ser Andorra.
6. En què consisteix el model jacobí, dins la política lingüística?
És un model de política lingüística que tendceix a aconseguir que a cada estat es parli nomès una llengua. D' una banda hi ha estats que no amaguen aquest propôsit. D' una altra banda, hi ha estats que en teoria defensen la diversitat perô a la prâctica, tendeixen a minoritzar les llengües minoritàries.
7. Què és el model lingüístic igualitari?
És aquell model on els estats tenen diverses llengües pròpies i oficials. Per exemple a Bèlgica, Suïssa, Canadà o Finlàndia.
8. Quina és la principal diferència entre el model jacobí i el model igualitari?
Mentre que al model igualitari, les llengües tenen un futur assegurat, al model jacobí, les llengües minoritzades tenen un futur incert, es troben en una situació de precarietat.
9. Què es una llengua normalitzafa?
És aquella que perment desenvolupar l' activitat cotidiana de l' individu tan en àmbits formals com en àmbits informals.
10. Quina és la situació del català?
És una llengua no normalitzada ja que no podem viure plenament en català, encara que podem tenir contacte amb el món (mitjans de comunicació) en català. Aixô no passa en cap de les llengües normalitzades. Es troba en una situació inestable i té dos possibles futurs: Acabar com una llengua normalitzada o acabar en una situació de "perill d' extinció" com el gal.lès o el bretò.
Són minoritàries les pròpies de petits estats (danès, suec, finès...). S' utilitzen en tots els àmbits mentres que3 les minoritzades no fan tots els usos dins de la societat.
2. Què és una llengua regional?
Són llengües que comprenen més d' una nació, però que no són comparables a la interllengua mundial (l' anglès) en el poder d' intercomunicació. Les més importants són el xinès mandarí, l' espanyol i el francès. Són llengües que s' utilitzen formalment a més d' un pais, per+o no tenen la importància de l' anglès.
3. El català, és una llengua minoritzada o minoritaria?
Tot i que compta amb una gramàtica normativa, està present a múltiples universitats, ser oficial a un estat independent com Anddorra i a tres CCAA, comptar amb una gran obra literària de gran prestigi, el català és una llengua minoritzada ja que qui vulgui viure ensocietat utilitzant nomès aquesta llengua, no podrà fer-ho.
4. Què és el català?
És una llengua romànica parlada per 9 millions de persones a 4 estats diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia.
5. Per què el català no és oficial a la CE?
Perquè la llengua catalana no s' utilitza en tots els àmbits formals ni tan se val a Espanya. Per exemple, no s' utilitza en el parlament. L' estat espanyol és qui legitima l' oficialitat de les llengües a la CE. El camí a seguir per oficialitzar el català, seria comptar amb un estat propi. Aquest podria ser Andorra.
6. En què consisteix el model jacobí, dins la política lingüística?
És un model de política lingüística que tendceix a aconseguir que a cada estat es parli nomès una llengua. D' una banda hi ha estats que no amaguen aquest propôsit. D' una altra banda, hi ha estats que en teoria defensen la diversitat perô a la prâctica, tendeixen a minoritzar les llengües minoritàries.
7. Què és el model lingüístic igualitari?
És aquell model on els estats tenen diverses llengües pròpies i oficials. Per exemple a Bèlgica, Suïssa, Canadà o Finlàndia.
8. Quina és la principal diferència entre el model jacobí i el model igualitari?
Mentre que al model igualitari, les llengües tenen un futur assegurat, al model jacobí, les llengües minoritzades tenen un futur incert, es troben en una situació de precarietat.
9. Què es una llengua normalitzafa?
És aquella que perment desenvolupar l' activitat cotidiana de l' individu tan en àmbits formals com en àmbits informals.
10. Quina és la situació del català?
És una llengua no normalitzada ja que no podem viure plenament en català, encara que podem tenir contacte amb el món (mitjans de comunicació) en català. Aixô no passa en cap de les llengües normalitzades. Es troba en una situació inestable i té dos possibles futurs: Acabar com una llengua normalitzada o acabar en una situació de "perill d' extinció" com el gal.lès o el bretò.
10 preguntes per Bernat Joan
1. Per què les llengües són una forma d' entendre el món?
2. De quina manera "la globalització pot ajudar a reforçar la identitat"?
3. Hi ha alguna manera de desvincular temes lingüístics de temes polítics?
4. Lluis V. Aracil va dir que a la transició era el moment d "imposar" el català. Quins factors ho van impedir?
5.Quins canvis provocarien l' oficialització del català a la CE?
6. És l' entrada d' Andorra a la CE la via més precisa per aconseguir que el català sigui llengua oficial a Europa?
7. Per què a Espanya som tan enemics del català?
8. El català a l' educació: com veurieu que els pares dels nens escolaritzats puguessin triar la llengua d' ensenyament per als seus fills?
9. És positiu per al català tenir un nombre tan divers de dialectes?
10. Per normalitzar una llengua, és precis imposar?
2. De quina manera "la globalització pot ajudar a reforçar la identitat"?
3. Hi ha alguna manera de desvincular temes lingüístics de temes polítics?
4. Lluis V. Aracil va dir que a la transició era el moment d "imposar" el català. Quins factors ho van impedir?
5.Quins canvis provocarien l' oficialització del català a la CE?
6. És l' entrada d' Andorra a la CE la via més precisa per aconseguir que el català sigui llengua oficial a Europa?
7. Per què a Espanya som tan enemics del català?
8. El català a l' educació: com veurieu que els pares dels nens escolaritzats puguessin triar la llengua d' ensenyament per als seus fills?
9. És positiu per al català tenir un nombre tan divers de dialectes?
10. Per normalitzar una llengua, és precis imposar?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)