L'acolliment és una actitud humana intrínseca del fet educatiu. Fins aquí queda molt be llegir aquestes paraules però en la realitat, fora dels documents escrits, l'acolliment per part de la nostra societat als inmigrants, és més ben fred. L' acollida és un protocol d'actuació, i hauria de ser una altra cosa. Segons la definició de la R.A.E. l'acolliment té tres definicions: "recibimiento, refugio en que acogerse y aceptación, aprobación". Crec que poca gent d'aquesta societat pensa amb aquestes paraules quan veu un inmigrant. Ni tan sols quan escolta la paraula acolliment.
En aquesta illa, crec que ho va dir en Bernat Joan quan va venir a visitar-nos a sa UIB, hi ha molta multiculturalitat i poca interculturalitat.
Una persona que te la pretensió d'arribar a un ofici social tan important com la docència, ha de ser una persona acollidora. Per això és necessari gaudir amb el tracte a les persones. A més, requereix tenacitat, ser una persona amb capacitat per la resolució de problemes. Com diu Francesc Carbonell, L'indústria de l'hospitalitat requereix tenir ganes d'aprendre. Diu també que un bon professor pot canviar el destí d'una persona. La meva conclusió és que un mal professor també ho pot fer, però de una forma negativa. És important per arribar a ser professor ser una persona empàtica. Un professor ja no nomès pot ser una persona que ensenyi coneixements als nens.
Al mediterrani abans hi havia hospitalitat dintre de les diferents cultures que l'habiten. L'hospitalitat ha de ser entesa no nomès com una virtut moral: és el context necessari per l'existència humana. En la meva opinió això es consequència de les característiques de l'actual societat, la qual està sobreindividualitzada.
Francesc Carbonell, fa la següent pregunta: N’hem fet un gra massa d’aquest tòpic que s’entossudeix a afirmar que la diversitat enriqueix? Jo el que crec que vol dir diplomàticament és: La nostra societat accepta la diversitat?.
L'acollida és una actitut col.lectiva. Per tal de que les persones inmigrants vullguin o puguin aprendre l'idioma del nou país on viuen, han de tenir desenvolupada l'autoestima. Aquesta no apareix si no hi ha un bon acolliment.
Encara així hi ha que tenir en compte en la aplicació de la discriminació positiva. Aquest concepte afegit per l'autor, significa un tracte de favor. Aquest tracte de favor, no s'ha de realitzar a un colectiu per ser d'una ètnia en particular sinò per aquells que estan desafavorits davant del coneixement. És tracta d'ajudar a qui ho necessita no a qui sigui d'un país o d'un altre. Dintre d'un aula, és molt millor tenir a tots els alumnes contents i motivats. Si és així, corr el mateix risc que la fruita enmig d'una poma podrida. L'alumnat també ha de participar dins l'acolliment als alumnes inmigrants. De fet fa falta que tota la comunitat es trobi implicada dins del sentiment de l'hospitalitat.
En la meva opinió, el ser hospitalari, no és un sentiment ni de la meitat de la població. Per aquells que ho puguen fer, el meu consell és que viatjin als païssos dels quals venen els inmigrants i que els hi tenen xenofòbia. Estic segur que el seu pensament, canviarà de la nit al matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada